Oh Déu méu, Trinitat a qui adoro, ajudeu-me a oblidar-me enterament de mi per establir-me en Vos, inmòvil i tranquila, com si la meva ànima estigués ja en l’eternitat. Que res no alteri la meva pau ni em faci sortir de Vos, oh Inmutable, que cada instant em porti més endins en la profunditat del vostre Misteri. Pacifiqueu la meva ànima, feu-ne el vostre cel, la vostra estança estimada i el lloc del vostre repòs. Que no us hi deixi mai sol, que hi sigui tota jo, tota desperta en la fe, tota adorant, entregada a la vostra Acció creadora.

Oh Crist meu estimat, crucificat per amor, voldría ser una esposa per al vostre Cor, voldría glorificar-vos, estimar-vos fins a morir! Però sento la meva impotència i us demano de “revestir-me de Vos mateix”, d’identificar la meva ànima amb els mateixos sentiments de la vostra ànima, submergiu-me en Vos, invadiu-me, que el vostre ésser substitueixi al meu, per tal que la meva vida no sigui més que la irradiació de la vostra Vida. Veniu a mi com Adorador, com a Reparador i com a Salvador.

Oh Verb Etern, Paraula del méu Déu, jo vull passar la vida escoltant-vos, romandre dòcil per aprendre-ho tot de Vos. I enmig de les nits, els buits i les impotències, mirar-vos sempre i romandre en la vostra Llum ; oh Astre estimat, fascineu-me per tal de no sortir mai de la vostra resplandor.

Oh foc que consumeix, Esperit d’amor, veniu a mi per tal que es faci en la meva ànima com una encarnació del Verb : que jo li sigui una segona humanitat on Ell renovi el seu Misteri ; I Vos, Pare, inclineu-vos fins la vostra petita criatura “cobriu-la amb la vostra ombra” no veieu en ella sinó el “Ben estimat” en qui us heu complagut.

Oh els meus Tres, el meu Tot, la meva Benaurança, Solitud infinita, Inmensitat on em perdo, m’entrego a Vos com una presa. Submergiu-vos en mi per tal que resti inmersa en Vos, esperant d’arribar a contemplar en la vostra Llum, l’abisme de les vostres grandeses.